Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Familia Tachinidae

Els taquinids són una família de mosques amb centenars d'espècies a Europa, que només poden ser identificades per especialistes recorrent a particularitats de l'aparell reproductor.
Les larves són paratifoides d'altres insectes, principalment erugues de lepidòpters. (Els paratifoides es diferencien dels veritables paràsits que els primers posa fi a la vida del seu hoste).
Les larves dels taquinids, es desenvolupen a l'interior d'altres insectes, menjant primer els teixits no vitals del seu hoste, que viu una vida pràcticament normal. Quan la larva paratifoide ha completat el seu desenvolupament, s'acaba de menjar l'interior del seu hoste i surt a l'exterior, per popar en el sòl.

Subfamília Dexiinae

Periscepsia carbonaria (Panzer, 1798)

Subfamília Tachininae Robineau-Desvoidy, 1830

Tachina (Eudoromyia) fera Linnaeus, 1761

Aquestes mosques presenten un abdomen contrastat de negre i groc. Són bastant freqüents en tota Europa. S'alimenten del nèctar de les flors i de les secrecions dels pugons.
El més característic d'aquestes mosques és que les larves viuen com paràsits de les erugues de certes papallones nocturnes.

Altres espècies de Tachininae 

 

presents a Catalunya

Solieria vacua Rondani, 1861

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

Subfamilia Exoristinae

Trigonospila transvittata  Pandellé, 1896

Subfamília Phasiinae

Aquesta subfamília de mosques taquinades inclou uns 90 gèneres, amb característiques morfològiques molt diverses. Moltes espècies mostren patrons de coloració críptics per intentar passar desapercebuts, mentre que unes altres llueixen colors brillants per semblar-se a altres insectes tòxics (aposemàtica). En general presenten l'abdomen amb poca pilositat.

Són paràsits de diverses espècies d'insectes, principalment hemípters, molts dels quals poden constituir plagues agrícoles importants. En la majoria de les espècies, les femelles disposen els ous d'un en un en la superfície de l'amfitrió i la larva penetra per si mateixa en l'hoste, però algunes espècies han desenvolupat un perforador capaç d'introduir l'ou directament a l'interior corporal. En tots dos casos, la larva viu dels fluids del seu amfitrió sense matar-ho i passa en aquest estat l'hivern, per emergir i popar a la primavera.

Génere: Gymnosoma Meigen, 1803

El nom del gènere significa "cos nu", segurament en relació a l'escassa pilositat que presenten algunes de les espècies en relació a la majoria de les mosques de la família Tachinidae, però aquest no és un caràcter distintiu. Mesuren entre 8 i 10 mil·límetres.

Les femelles disposen els ous sobre xinxes pentatòmids, de les quals les larves són parasitoides. Els adults s'alimenten de nèctar.

Es distribueixen per tot el món amb excepció de les regions polars i Austràlia.

Gymnosoma sp. Meigen, 1803

Aquesta mosca presenta un voluminós abdomen de color taronja, amb gruixuts punts negres a la zona mitjana, que de vegades està unit per una línia. El tòrax és també ataronjat, però presenta una gran profusió de línies longitudinals negres que ho enfosqueixen gairebé per complet. El cap llueix dos grans ulls composts de color granat.

Són parasitoides de diverses espècies de xinxes pentatòmids, sobre les quals les femelles ponguen els ous, que es desenvoluparan en el seu interior.

La seva àrea de distribució comprèn gran part d'Europa, des d'Escandinàvia fins al Mediterrani, fins a Àsia Central i l'Orient Mitjà.

Altres espècies  Phasiinae presents a Catalunya

Gymnosoma nitens Meigen, 1824

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

Gènere: Cylindromyia Meigen, 1803

Cylindromyia pusilla Meigen, 1824

Aquests dípters es caracteritzen pel color ataronjat que llueixen en tot o gran part del seu abdomen, i per la pilositat hirsuta. El tòrax és de color negre o grisenc, i en el cap destaquen els seus grans ulls. Les ales presenten un color fumat, amb les nervacions ben marcades en color fosc. Mesuren entre 9 i 15 mil·límetres.
Les larves són paràsites de diverses espècies de xinxes, especialment de la família Pentatòmids.

Cylindromyia (Calocyptera)  intermedia Meigen, 1824