Els Aràcnids                                                                                    de Vilobí d'Onyar



Ordre Opilionidae (Sundevall, 1833)



Ordre Scorpionida (Koch, 1837)

Aquests aràcnids es caracteritzen perquè tenen el prosoma (cefalotòrax) cobert per un sol escut dorsal indivís, i el epistoma (abdomen) dividit en dotze segments, l'últim dels quals presenta un agulló unit a glàndules verinoses. Presenten els pedipalps en forma de robustes pinces dedicades a la captura i retenció de les preses. Respiren per quatre parells de sacs pulmonars. Són vivípars.

Les picades d'escorpí són molt doloroses, encara que només les d'algunes espècies tropicals poden arribar a ser mortals per a l'home.

Euscorpius italicus (DeGeer, 1778)

Aquest escorpí mesura uns quatre centímetres, i presenta en la cua la característica butllofa de verí amb el seu agulló. Els pedipalps tenen forma de temibles pinces, amb les quals subjecten a les seves preses.

Presenten activitat nocturna, descansant durant el dia sota còdols o troncs d'arbre. Habiten en vessants de poca vegetació, amagant-se sota les pedres, i són poc freqüents.


Buthus occitanus (Amoreux, 1789)

L'escorpí groc aconsegueix una longitud de dotze centímetres en la seva edat adulta, és de coloració marró groguenca, posseeix unes grans pinces i la cua és més llarga que la resta del cos i està rematada per un impressionant agulló.

S'alimenta d'aranyes i insectes que paralitza amb el verí del seu agulló. Els seus hàbits són nocturns, passant les hores del dia sota pedres i matolls en zones assolellades.

Viu a les regions mediterrànies d'Europa, estenent-se fins al bord sud del desert de Sàhara, amb preferència en llocs pedregosos.

Després de la còpula, la femella sol devorar al mascle. Són vivípars i, com en altres espècies, les cries romanen sobre la mare fins a la primera muda de l'exoesquelet.

La seva picada és molt dolorosa, però excepte casos d'al·lèrgia, no sol tenir greus conseqüències.