Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Familia muscidae Latreille, 1802

Aquesta família de dípters es caracteritza per tenir antenes de tres segments que tenen el segment apical plomós; presenten una sutura frontal i els "caliptres" que cobreixen els halters ben desenvolupats. Són de grandària mitjana, entre 3 i 10 mil·límetres.
Els adults poden ser depredadors, hematòfags, sapròfags, o poden alimentar-se d'exsudats de plantes i animals. Són atrets per diverses substàncies com el sucre, la suor, les llàgrimes i la sang. Les larves es produeixen en diversos hàbitats, incloent-hi vegetació en descomposició, sòl sec i mullat, nius d'insectes i ocells, aigua dolça i carronya.
Adults de moltes espècies són vectors patògens per a malalties com la febre tifoide, la disenteria, l'àntrax o la malaltia del somni africana. Algunes larves són plagues importants en plantacions o invasores de productes emmagatzemats

Muscina levida (mascle)

Muscina stabulans

Muscina stabulans mascle

Muscina stabulans mascle

Muscina prolapsa

Muscina levida 

Musca sp.

Musca sp. mascle

Musca domestica  Linnaeus, 1758

La mosca domèstica presenta una distribució mundial, sent el dípter més comú en moltes regions de la Terra. És una mosca gran d'uns 8 mil·límetres de grandària, de tòrax grisenc amb quatre línies longitudinals més fosques. L'abdomen és groguenc. Els grans ulls composts són de color vermell, i estan més separats en les femelles que en els mascles.
Produeixen diverses generacions cada any, sent el cicle de les generacions d'estiu més curt que el de les de l'hivern. Cada femella pot dipositar prop de 8000 ous blancs i d'amb prou feines un mil·límetre de grandària. En un només dia es pot produir l'eclosió i sorgeixen les larves de color pàl·lid, que creixeran fins als 9 mil·límetres de grandària. Les pupes són marrons o vermelloses.
La mosca domèstica s'alimenta per aspiració (no pica) amb la seva boca perllongada per una curiosa trompa acabada en una llarga ventosa.
La mosca domèstica pot transmetre nombroses malalties infeccioses a l'home, ja que es posa sobre els excrements i després pot dipositar en la pell bacteris i altres agents patògens. A més, les larves poden parasitar de forma accidental a qualsevol animal de sang calenta, produint-li una miasi.

Coenosia attenuata

Coenosia attenuata femella

Coenosia sp.

Familia Fanniidae

Fannia canicularis

Aquesta mosca és lleugerament més petita que la mosca domèstica comuna, i apareixen també en els habitatges, normalment al voltant dels focus lluminosos, amb un vol horitzontal en ziga-zaga, que és típic de l'espècie.
Les femelles realitzen les postes en llocs humits i en material en descomposició, podent tenir diverses generacions per any.
Les larves són grans consumidores de material putrefacte, contribuint al seu reciclat.

Fannia canicularis mascle

Fannia canicularis mascle

Fannia canicularis mascle

Fannia sp.

Fannia sp. famella