Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Bufonidae Gray, J.E., 1825

Els bufònids són una família d'anurs que es caracteritzen per tenir la pell aspra i seca i les potes posteriors relativament curtes, més disposades a la marxa que al salt. Manquen de dents i tenen glàndules paratiroidals situades en la part posterior del cap, que contenen diverses toxines. Reben en general el nom de "gripaus".

Es reconeixen gairebé 600 espècies repartides en 52 gèneres. Els membres d'aquesta família es troben de forma natural en tots els continents, excepte a Austràlia -on han estat introduïts-, i en l'Antàrtida, només falten a les regions àrtiques i a les zones desèrtiques més àrides.

Tenen desenvolupament indirecte: les larves tenen cua i respiren per brànquies i durant la metamorfosi apareixen les potes, desapareix la cua i la respiració passa a ser pulmonar.

Superfaília: Hyloidea Stannius, 1856

En aquesta superfamília s'inclouen anurs que es caracteritzen per presentar les vèrtebres amb una concavitat en la superfície anterior.

Durant la fecundació, el mascle subjecta a la femella en un implex axil·lar. Les larves tenen, normalment, un espiracle únic.

Gènere: Bufo Garsault, 1764

 

Bufo bufo Linnaeus, 1758

Català: Gripau comú

Castellà: Sapo común

Anglès: European toad

El gripau comú, les femelles del qual poden aconseguir els 15 centímetres de longitud, es troba per gairebé tota l'Europa continental, Àsia i el nord d'Àfrica.

La coloració és usualment de color bru i uniforme, encara que hi ha variabilitat i poden aparèixer taques més fosques. El ventre és blanc amb taques negres disperses. És un animal d'aspecte robust, amb el cap comparativament no gaire gran ample i lleugerament aplanat, i el musell curt i arrodonit. L'iris de l'ull és daurat profund o color coure, i la pupil·la és horitzontal.

Les potes anteriors són curtes amb quatre dits i dos tubercles en els palmells. Les posteriors són més llargues i tenen cinc dits amb membranes interdigitals poc desenvolupades.

La pell del gripau és seca i molt rugosa, amb abundants berrugues distribuïdes per tot el cos. Té dues grans glàndules verinoses a cada costat del cap. El gripau no pot fer sortir el verí, aquest només surt quan un animal ho mossega i comprimeix les glàndules.

Els gripaus tens hàbits terrestres i només tornen a l'aigua per a la reproducció.

Durant el zel, els mascles mostren unes callositats fosques en els tres primers dits de les mans i un tubercle carpia que els permeten agafar fortament a les femelles durant els apariaments. En realitat, els amfibis no s'aparien: els mascles subjecten a la femella i fecunden els ous en l'exterior, segons els va dipositant la femella. Aquesta abraçada rep el nom de "amplexus" o "amplexo".

Les larves, que són molt petites i de color negre, solen presentar taques daurades. S'alimenten d'algues i detritus. Compliran el desenvolupament larvari en dos o quatre mesos, depenent de les condicions de temperatura de l'aigua i de la disponibilitat d'aliment, i després els petits gripaus, de menys de dos centímetres de grandària, es dispersaran.

Aquest animal és molt beneficiós per als hortolans, ja que s'alimenta, en grans quantitats, de petits animals perjudicials per als cultius.

Mapa de distribució en el municipi (Arxiu Vilobicel)

Cant de Gripau Comú                                     Font: mcohyla