Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Bufonidae Gray, J.E., 1825

Els bufònids són una família d'anurs que es caracteritzen per tenir la pell aspra i seca i les potes posteriors relativament curtes, més disposades a la marxa que al salt. Manquen de dents i tenen glàndules paratiroidals situades en la part posterior del cap, que contenen diverses toxines. Reben en general el nom de "gripaus".

Es reconeixen gairebé 600 espècies repartides en 52 gèneres. Els membres d'aquesta família es troben de forma natural en tots els continents, excepte a Austràlia -on han estat introduïts-, i en l'Antàrtida, només falten a les regions àrtiques i a les zones desèrtiques més àrides.

Tenen desenvolupament indirecte: les larves tenen cua i respiren per brànquies i durant la metamorfosi apareixen les potes, desapareix la cua i la respiració passa a ser pulmonar.

Gènere: Epidalea

 

Epidalea calamita Laurenti, 1768

Català: Gripau corredor

Castellà: Sapo corredor

Anglès: Natterjack Toad 

El gripau corredor es troba a les zones sorrenques o pedregoses humides, on passa el dia amagat en un clot del sòl o sota una pedra. Al capvespre entra en activitat i se li pot veure córrer i escalar pedres amb una facilitat sorprenent. Es troba en gran part d'Europa arribant a Rússia per l'est.

Les femelles, que són més grans que els mascles, poden mesurar fins a deu centímetres, encara que normalment són menors. Llueix unes prominents glàndules paròtides disposades gairebé en paral·lel, la pupil·la és horitzontal, i en moltes ocasions apareix una línia dorsal groga que recorre tota l'esquena. El cos és matxutxo i berrugós. El cap és gran i ampla, amb el musell curt i arrodonit.

La coloració és molt variable, de marró-ataronjat a groc verdós, amb una sèrie de punts marrons o vermellosos sobre les berrugues. La pell del ventre és blanca o grisenca esquitxada de punts negres. Les potes posteriors són curtes, per la qual cosa no pot saltar.

En l'època reproductora, els mascles desenvolupen callositats en els dits de les extremitats anteriors per facilitar l'acoblament, i solen lluir una gola blava o morada.

Cada femella, després de la fecundació, dipositarà milers d'ous disposats en llargs cordons. Els capgrossos són petits i molt foscos, amb uns punts blancs distintius sota la boca, i tenen un règim alimentari omnívor. Completen la seva metamorfosi en un o dos mesos.

És un animal molt beneficiós per a l'agricultura, per la gran quantitat d'insectes perjudicials que consumeix.

Per a la letargia hivernal solen amuntegar-se en un clot un bon nombre de gripaus corredors.

Cant Gripau corredor                                      Font:mcohyla