Situació geogràfica

 El terme municipal de Vilobí d'Onyar, amb una extensió de 32,80 km i una alçada mitjana de 148 metres, està situada a l'extrem de llevant de la comarca de la Selva, en l'àmbit de la Depressió de la Selva (GIRONA).

Dins del terme municipal trobem tres nuclis de població: El nucli urbà de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai.

El nucli urbà de Vilobí d'Onyar es troba a 118 metres

d'alçada i en terrenys planers, prop de la riba dreta del riu Onyar.

Té una extensió de 32,84 Km² i el seu paisatge és principalment pla, formant suaus ondulacions cobertes d'alzines, roures, pins i suros. El punt més alt del municipi el trobem al turó de Sant Llop, en el cràter del volcà La Crosa assoleix els 203 metres sobre el nivell del mar.

Climatologia

El municipi de Vilobí es troba protegit per la serralada pirinenca contra els vents del nord, per aquesta raó, facilita l'entrada de l'aire marítim de llevant, carregat d'humitat.

La temperatura mitjana anual és de 14-15°C i l'estiu la mitjanes superior a 20°C.

L'Hivern és poc rigorós amb 30 a 40 dies de glaçades.

 


Ressenya històrica

Les primeres restes arqueològiques trobades a les rodalies de l'actual Vilobí són de l'època del Paleolític Mitjà però no és fins als temps de la romanització de la península quan podem situar els orígens del poble com a tal, possiblement per la seva proximitat a una de les principals vies de comunicació romanes, la Via Augusta.

La primera documentació escrita on apareix Vilobí, en aquell moment coneguda com a Villa Albini, data de l'any 882. Un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni, que va participar en la crisi de la pagesia catalana al segle XV.


Sant Llop de Sant Dalmai

Sant Llop de Sant Dalmai és una Capella situada a la part més septentrional de Vilobí d'Onyar, al costat sud-oest del cràter de la Crosa de Sant Dalmai. Amb 225 metres d'altitud és el punt més alt del terme. Es troba dins d'un bosc d'alzines sureres i roures a tocar de la tanca metàl·lica de la propietat de Can Costa. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.