Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Tephritidae Newman, 1834


Els tefrítids (Tephritidae) són una família de dípters braquícers, una de les dues famílies conegudes vulgarment com a mosques de la fruita. No s'han de confondre amb l'anomenada "mosca comuna de la fruita" o Drosophila que es fa servir en recerques genètiques i que pertany a l'altra família de mosques de les fruites, Drosophilidae. S'han descrit aproximadament 5.000 espècies de tefrítids agrupats en gairebé 500 gèneres.

Subfamília: Dacinae

Gènere: Bactrocera

Bactrocera oleae Rossi, 1790

Els adults mesuren entre 4 i 5 mil·límetres de longitud. Es distingeixen fàcilment d'altres membres de la seva família per la característica taca negra en l'àpex de les ales, que són transparents i irisades, i l'extensió de la cel·la anal, estreta i allargada. La coloració és marró vermellosa o ataronjada sobre la qual destaquen una sèrie de plaques de color negre. La vora posterior del tòrax és de color groc.
Els adults s'alimenten principalment de substàncies ensucrades i substàncies nitrogenades volàtils dels excrements.
Les femelles dipositen un únic ou en cada oliva, perforant la pell del fruit amb el seu oviscapte
L'ou té una longitud de prop d'un mil·límetre, és allargat, lleugerament aplanat a la base, amb un petit tubercle de color blanc, que és important per a la respiració de l'embrió. L'eclosió triga 2 o 3 dies a l'estiu, i fins a 10 en la generació tardorenca.
La larva és àpoda de forma cònica-cilíndrica. En el seu desenvolupament passa per tres estadis. La larva madura mesura entre 6 i 7 mil·límetres, és de color blanc groguenc i allargada. S'alimenta de la polpa de les olives, encara que sense atacar l'os, però pot causar greus danys en les collites.
Per a la tercera muda, la larva s'aproxima a la superfície de l'oliva deixant solament la fina capa de l'epidermis.
La fase de pupa es desenvolupa dins d'una càpsula el·líptica formada per la transformació de la exúvia de l'última muda de la larva. El seu color és variable del blanc crema al groc vermellós. Quan es transforma en adult, trenca el pupari i la fina capa de l'epidermis de l'oliva i surt del fruit.
En les generacions tardorenques, la larva madura surt de l'oliva i es deixa caure, de manera que la pupació té lloc en el sòl, i no es transformarà en adult fins a la següent primavera.
La seva distribució coincideix amb la de l'olivera: nord, sud i est d'Àfrica, Illes Canàries, tota l'Europa Mediterrània, Àsia occidental i Califòrnia.

Famella

mascle

mascle

Subfamília: Trypetinae Robineau-Desvoidy, 1830

Gènere: Ceratitis MacLeay, 1829

Ceratitis capitata Wiedemann, 1824

Aquesta mosca de la fruita és originària d'Àfrica occidental, d'on es va estendre a altres zones amb climes temperats, tant tropicals com subtropicals dels dos hemisferis. A causa de l'augment del comerç mundial de fruites, ha aconseguit una distribució pràcticament cosmopolita.
Els mascles atreuen les femelles mitjançant feromones. Després d'una sola còpula, les femelles poden fertilitzar tots els ous que vagin posant al llarg de tota la seva vida. Els ous es dipositen en la polpa de les fruites madures i en condicions favorables, fan eclosió amb dos dies. Les larves s'alimenten de la polpa de la fruita excavant galeries. Quan completen el desenvolupament larvari surten a l'exterior i es deixen caure al sòl, on s'enterren i pupan.
En començar la primavera surten de la pupa i busquen un lloc assolellat on endurir els teguments i volen a la recerca de substàncies ensucrades, que necessiten per acabar de madurar els seus òrgans sexuals.
Solen tenir entre 6 i 8 generacions anuals. Poden constituir plagues per a diverses fruites: taronja, mandarina, préssec, figa, albercoc, pruna, kaki...

Subfamília Tephritinae

Acanthiophilus helianthi Rossi, 1794

Les mosques adultes són de color cendra, amb les potes marrons. Les larves són de color blanc. Un cop feta eclosió. Les larves s'alimenten de les parts toves de les càpsules. Els brots afectats mostren petits forats i les gemmes infestades podrides amb l'exsudat pudent que surt dels àpexs. Acanthiophilus helianthi, es pot trobar en plantes com, Centaurea, Serratula, Carlina, Carthamus, Leucanthemum, Cirsium, Sonchus, Scrophularia, Thymelaea...