Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Lycaenidae Leach, 1815

Són papallones diürnes blaves, rogenques i delicadament clapejades, de grandària petita i mitjà, sovint brillantment acolorides. En general són de petita grandària.
Les seves sis potes són funcionals, encara que els tarsos dels mascles no estan completament desenvolupats en les potes anteriors. Les antenes presenten l'últim segment de color clar. Els ulls estan freqüentment vorejats d'una línia d'escates blanques.
Les erugues són curtes i aixafades; freqüentment es troben en formiguers i segreguen un nèctar molt benvolgut pels seus hostes. Les pupes s'ancoren a la vegetació mitjançant els ganxos de cua i una faixa de seda.
Aquesta família inclou unes 6000 espècies, la qual cosa suposa prop del 40% de les papallones diürnes conegudes. Són necessaris profunds estudis filogenètics per aclarir les subdivisions d'aquest taxó.

Subfamília: Polyommatinae Swainson, 1827

En aquesta subfamília de licènids s'inclou les papallones comunament anomenades "blavetes".

El taxó està sent sotmès a una profunda revisió, ja que en molts casos les relacions entre els seus membres estan molt poc clares.

 Gènere: Celastrina

Celastrina argiolus Linnaeus, 1758                                              Blaveta de l'heura

Les ales del mascle són de color blau cel, amb una estreta vora negra, mentre que les de les femelles són d'un blau més fosc, amb amples vores negres i sis taques negres en cada ala posterior. La part inferior de les ales dels dos sexes són blavoses amb línies de punts negres. Tenen una envergadura entre 26 i 35 mil·límetres.
Les erugues són verdoses amb línies grogues laterals poc definides, s'alimenten sobre heura i grèvol.
Els adults volen entre març i octubre, en dues generacions anuals, a altituds compreses entre el nivell del mar i els 1900 metres.
Presenten un cicle poblacional complex, sembla que cada cinc anys desapareixen gairebé per complet i no tornen a ser abundants fins al quart any del següent cicle.
Són comuns en tota Europa -excepte al nord-oest d'Escandinàvia-, en gran part d'Àsia i en el nord d'Àfrica, al nord del desert del Sàhara.

 

 Gènere: Polyommatus Latreille, 1804

Aquest gènere de papallones de  licènids és molt divers, amb més de 200 espècies incloses, que es reparteixen per tot el paleàrtic.

En l'actualitat, Lysandra és considerat un subgènere de Polyommatus, encara que el taxó està sofrint una profunda revisió que intenta adaptar-ho a unitats monofilètiques.

Polyommatus icarus Rottemburg, 1775                                      Blaveta comuna

Per la cara superior, les ales del mascle són blaus amb tints de color violeta pàl·lid, i una estreta vora blanca; les de la femella són marrons amb tint blau i lúnules taronges vorejades de negre.
Per la cara inferior, tots dos sexes mostren taques negres envoltades de blanc, i una fila en la vora de lúnules taronges i punts negres. El tint dels mascles és blavós, mentre que en les femelles és ataronjat.
És una papallona comuna en tota Europa, des del nivell del mar fins a gairebé els 2000 metres d'altitud. Preferentment en prats d'herbàcies. Pot veure's volant entre març i octubre.
Les erugues tenen un aspecte curt i gruix, amb el dors arquejat. Són de color verd fosc, amb una línia més fosca en el dors i altres més pàl·lides en els costats,i per sota, fileres de punts negres.
S'alimenta de lleguminoses com el Lotus corniculatus, Ononis spinosa, i el trèvol blanc (Trifolium repens).

Gènere: Lampides Hübner, 1819

Lampides boeticus Linnaeus, 1767                                              Blaveta dels pèsols

La blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.
Es troba a les zones temperades d'Àfrica, Europa, Àsia i Oceania. En una gran part d'Europa és migradora; els exemplars provenen de zones concretes del sud del continent o del nord d'Àfrica. No se sap amb certesa si en algun punt de la península Ibèrica és resident.
Envergadura alar d'entre 24 i 32 mm en els mascles i d'entre 24 i 34 en les femelles. Semblant a Leptotes pirithous, però una mica més gran i amb una vistosa franja blanca postdiscal al revers de les ales. Anvers blau en els mascles i amb tonalitats més marrons en les femelles. Ales posteriors acabades amb una cua i, al revers, amb dos ocels.
L'eruga és gruixuda i aplanada cap a l'extrem, amb la típica forma de les erugues de licènids. Recoberta d'una pilositat curta i poc densa. Polimòrfica: pot ser de color crema, rosada o verda.
Viu a llocs diversos; normalment, llocs càlids i secs. L'eruga s'alimenta de llavors de fabàcies quan encara són a la tavella. Alguns exemples de plantes nutrícies són Colutea arborescens, Pisum sativum, Phaseolus vulgaris i Cassia. Pot causar pèrdues en els cultius de pèsols.

 

Gènere: Aricia Reichenbach, 1817

Aquest gènere de licènids inclou una trentena d'espècies. Si ben el taxó està ben definit, no passa el mateix amb les espècies que conté, i en molts casos, la qual cosa uns autors consideren espècies, són preses com a subespècies per uns altres, mancant estudis filogenètics més concloents.

Aricia montensis Denis & Schiffermüller, 1775                            Moreneta ibèrica

Aricia agestis Denis & Schiffermuller, 1775                                 Moreneta septentrional

La part superior de les ales d'aquesta papallona és de color marró amb lúnules taronges, que són més grans en la femella, i un festó blanc. La cara inferior és de color grisenc ataronjat en els exemplars de la primera generació, mentre que en la segona generació són de color més vermellós. En qualsevol cas, amb files de taques fosques envoltades de blanc, i al costat de la vora una sèrie de taques blanques que tanca cadascuna una lúnula taronja i una taca fosca. Tant els mascles com les femelles, manquen completament d'escates de color blau en la cara superior de les ales.
Els ous es dipositen d'un en un en el revés de les fulles. Les erugues són de color verd pàl·lid, amb ratlles vermelles discontinues en el dors i els costats. S'alimenten de diverses plantes dels gèneres Helianthemun, Erodium i Geranium, sobretot. Passen l'hivern com a erugues completament desenvolupades a l'interior de formiguers i la pupa es produeix en la primavera. Els adults apareixen entre maig i juny, i després de juliol a setembre en una segona generació. s'alimenten de nèctar de diverses flors.
És freqüent en tota Europa i en el nord d'Àfrica, en terrenys calcaris, penya-segats costaners i dunes.

Gènere: Cacyreus Butler, 1898

Cacyreus marshalli  Butler, 1898                                                  Barrinadora dels geranis

Aquestes papallones diürnes aconsegueixen una envergadura alar d'uns 2 centímetres. La part superior de les ales és de color marró intens amb una orla marginal discontínua de color blanc. Per la cara inferior són marrons, amb línies i taques blanques. Presenten unes petites cues en les ales posteriors, i unes lúnules amb tons platejats sobre fons negre.
Els adults volen incansablement sobre els geranis (Pelargonium sp.), i quan les femelles han estat fecundades, es dediquen a dipositar els ous d'un en un sobre les plantes, en les proximitats dels capolls de les flors a punt d'obrir-se. Els ous són aplatats i presenten multitud de facetes planes, que li confereixen l'aspecte de les pilotes de golf.
Les erugues fan eclosió en cinc o sis dies, i solen introduir-se en el capoll de la flor i devorar-la completament abans de penetrar en els teixits interns de la branca, dels quals se seguiran alimentant. Després de quatre estadis larvals, surten a l'exterior per formar una pupa de color verd que es torna marró pocs dies abans de l'aparició de l'adult.
Poden tenir cinc i sis generacions anuals, passant l'hivern en l'estat d'eruga.
Originària del sud d'Àfrica, ha colonitzat ja pràcticament tota Europa. A Espanya va arribar a través de les Illes Balears, segurament mitjançant testos de jardineria amb ous o erugues.

Subfamília:  Lycaeninae

Gènere: Leptotes

Leptotes pirithous Linnaeus, 1767                                                 Blaveta estriada

Els dos sexes d'aquestes papallones mostren una fina cua prop del final de cada ala posterior. Per la cara superior, els mascles són de color gris pàl·lid amb un elegant color porpra, mentre que les femelles són beix o marró amb reflexos lilosos a la regió basal de les ales.
Per la part inferior tots dos sexes presenten línies blanques difuses envoltant zones irregulars de color gris o beix que s'enfosqueixen cap al centre. En la part posterior de les ales posteriors apareixen dos grans ocels negres amb un fi rivet blanc nacrat molt brillant i envoltats de taronja.
Amb prou feines aconsegueixen els tres centímetres d'envergadura.
Les erugues són de color groc vermellós, amb una conspícua banda dorsal més fosca. S'alimenten de flors i brots de molt variades famílies i espècies de plantes, amb una certa predilecció pel l'alfals (Medicago sativa).
Es distribueix per una àmplia zona que inclou el centre i el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim. Realitza llargs vols migratoris. En la península Ibèrica vola en generacions ininterrompudes de març a setembre.

Gènere: Lycaena

Lycaena phlaeas Linnaeus, 1761                                                 Coure comú

Aquesta petita papallona té les ales anteriors de color cobri ataronjat molt viu, amb taques i marges negres; les posteriors tenen color negre bronze, amb una banda taronja irregular en la vora posterior, i dues petites cues. Sota les ales anteriors mostren color taronja pàl·lid amb taques negres, i sota les posteriors, grisa pàl·lid amb taques negres difuses i una banda taronja irregular en la part posterior.
Els adults volen en dues generacions entre els mesos de març i agost.
Les erugues són de color verd fosc, de vegades amb ratlles rosades. S'alimenten de les fulles de plantes del gènere Poligonium, formant sobre elles unes ranures característiques. Poden associar-se amb formiges.
Es distribueixen per tota Europa, des de les planes fins als dos mil metres a les muntanyes, amb preferència pels espais oberts i assolellats protegits del vent.

Subfamília: Theclinae Swainson, 1831

Gènere: Callophrys Billberg, 1820

Callophrys rubi Linnaeus, 1758                                                    Verdeta d'ull blanc

És una petita papallona de color verd, amb una fina línia marró ataronjat en la vora de les ales. La cara inferior de les posteriors llueix una fina línia blanca, que en molts casos està reduïda a una filera de petits punts i que pot faltar completament en alguns exemplars.
També són molt característiques les taques blanques que voregen l'ull i que li han atorgat el seu nom comú.
Els adults podem veure's volar des de finals de l'hivern. En repòs, no sol desplegar les ales i sí les "frega" unes contra altres.
Les erugues s'alimenten de diverses leguminoses (Genista tinctoria, Lotus corniculatus, Cytisus coparius...) i unes altres com aranyos (Vaccinium myrtillus) i esbarzers (Rubus sp.).
S'estén per tota Europa, Àsia i nord d'Àfrica.

Llista d'espècies citades a Catalunya

Lycaena phlaeas       Coure comú

Lycaena virgaureae       Coure roent

Lycaena tityrus       Coure fosc

Lycaena alciphron       Coure tornassol

Lycaena hippothoe       Coure de mollera

Lycaena helle               Coure violeta

Thecla betulae                Tecla

Neozephyrus quercus     Morada

Laeosopis roboris        Morada del freixe

Tomares ballus                Coure verdet

Callophrys rubi                 Verdeta d'ull blanc

Callophrys avis                 verdeta d'ull ros

Satyrium w-album         Marroneta de l'om

Satyrium spini                 Marroneta de taca blava

Satyrium ilicis                 Marroneta del roure

Satyrium esculi                 Marroneta de l'alzina

Satyrium acaciae         Marroneta de l'aranyoner

Lampides boeticus         Blaveta dels pèsols

Cacyreus marshalli         Barrinadora dels geranis

Leptotes pirithous         Blaveta estriada

Zizeeria knysna         Blaveta africana

Cupido minimus         Cupido menut

Cupido osiris                 Cupido blau

Cupido argiades         Cuetes de taques taronges

Cupido alcetas                 Cuetes

Celastrina argiolus         Blaveta de l'heura

Pseudophilotes panoptes Blaveta de la farigola

Pseudophilotes baton         Blaveta del serpoll

Scolitantides orion                 Blaveta del crespinell

Glaucopsyche alexis                 Turquesa

Glaucopsyche melanops         Turquesa meridional

Iolana iolas                 Blaveta de l'espantallops

Maculinea arion         Formiguera gran

Maculinea alcon         Formiguera petita

Plebeius argus                 Blavet

Plebeius idas                 Blavet de muntanya

Plebeius glandon         Blavet de les glaceres

Aricia eumedon         Moreneta torrentera

Aricia cramera                 Moreneta meridional

Aricia agestis                 Moreneta septentrional

Aricia artaxerxes         Moreneta de muntanya

Aricia nicias                 Moreneta grisa

Aricia morronensis         Moreneta ibèrica

Polyommatus semiargus Cobalt

Polyommatus escheri Blaveta de l'astràgal

Polyommatus dorylas Blaveta de la vulnerària

Polyommatus nivescens Blaveta nívia

Polyommatus amandus Blaveta de la garlanda

Polyommatus thersites Blaveta de la trepadella

Polyommatus icarus         Blaveta comuna

Polyommatus celina         Blaveta comuna africana

Polyommatus eros         Blaveta alpina

Polyommatus daphnis Blaveta de fistó

Polyommatus bellargus Blaveta lluent

Polyommatus coridon Griseta de muntanya

Polyommatus hispana Griseta mediterrània

Polyommatus ripartii Marroneta de vellut

Polyommatus fulgens Griseta de vellut

Polyommatus fulgens Griseta de vellut

Polyommatus albicans Blaveta pàl·lida

Polyommatus damon Blaveta de ratlla blanca