Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Hesperidae Latreille, 1809

Els hespérids (Hesperiidae) són una família de lepidòpters que inclou papallones petites i robustes, de cap gran i tòrax eixamplat. Hi ha unes 3.500 espècies de distribució cosmopolita, amb un màxim de diversitat a la Regió Neotropical, on viuen més de la meitat de les espècies conegudes.

Es caracteritzen i diferencien de les altres famílies de papallones per les antenes molt separades a la base, acabades en punta i generalment corbades, en forma de ganxo. Les venes de l'ala anterior no presenten ramificacions, partint totes de la base de l'ala o de la cel·la; tenen cinc venes radials, que parteixen totes des de la cel·la. Tenen un vol ràpid i erràtic, que els ha valgut en anglès el nom de skippers (saltaries). Les erugues són cilíndriques, de cap gran i coll estret i viuen ocultes en fulles que enrotllen i fixen amb fils de seda.

Subfamília: Hesperiinae

Els hesperiins (Hesperiinae) són una subfamília de lepidòpters ditrisià de la família Hesperiidae. Es coneixen 325 gèneres i 2.000 espècies de distribució cosmopolita, la meitat d'elles neotropicals.

En repòs mantenen les ales en una disposició particular, amb anteriors horitzontals i les posteriors mitg obertes, formant un angle amb les davanteres. La vena M2 de l'ala anterior està marcadament corbada cap a la vena M3.

Les erugues s'alimenten principalment de monocotiledònies; algunes espècies s'han especialitzat a perforar les arrels i les tiges de Yucca i d'Atzavara que s'agrupaven antigament en una subfamília separada (Megathyninae), però els caràcters particulars que presenten, fonamentalment, a l'alt grau d'especialització aconseguit.

Ochlodes venatus Bremer & Gray, 1853                                      Dard ros

Aquestes petites papallones poden aconseguir els 3,5 centímetres d'envergadura. Es reconeixen pel seu cap gran, amb els ulls i les antenes molt separats. La cara superior de les ales és de color groc ataronjat brillant, amb un ample marge fosc, mentre que la cara inferior és groguenca amb una taca discal poc evident. Els mascles tenen un disseny menys marcat, però amb taques negres en les ales anteriors. Els adults volen entre juny i agost en una o dues generacions. Les larves es protegeixen unint fulles de la planta nutritiva, en general gramínies dels gèneres Poa, Festuca, Triticum, Dactylis i uns altres. Es distribueixen per gran part d'Europa central fins a Àsia, estant absents del sud de la península Ibèrica, entre el nivell del mar i els 1800 metres d'altitud.

Gènere: Pyrgus Hübner, 1819

Pyrgus andromedae Wallengren, 1853                                     Merlet boreal

Pyrgus onopirdi Rambur, 1840                                                     Merlet dels erms

Papallona amb una envergadura alar de 20 - 26 mm. El mascle presenta l'anvers de color marró fosc amb un lleuger to groguenc, amb les taques blanques ben definides en les ales anteriors, sent les de les posteriors de color groguenc; el revers de l'ala posterior és de color groguenc, amb una taca blanca a la zona central. La femella és una mica major i té l'anvers una mica més fosc.

Viu en prats florits i zones de matoll en llocs càlids, des de zones baixes a 1.800 metres d'altitud. Vola d'abril a octubre, en tres generacions a l'any. La posada d'ous es realitza en les fulles. L'eruga és de color marró clar amb línies longitudinals més fosques. Com a planta que serveix d'aliment, s'ha citat principalment Malva neglecta, i també Althaea, Ruta, Rubus, Potentilla, Helianthemum, Scabiosa i Knautia. Les crisàlides són de color negre. La pupació té lloc en un refugi fet de fulles. Hiverna com a eruga.

Està estesa pel nord d'Àfrica i el sud-oest d'Europa fins a Itàlia. En la península Ibèrica es troba repartida de forma aïllada per gran part del territori.

Pyrgus malvae sipsp. malvoidea  Linnaeus, 1758                         Merlet comú

El merlet comú (Pyrgus malvoides) és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae. Té una envergadura alar d'entre 24 i 26 mm.
Es troba a Espanya, Portugal, oest i sud de França (al sud, a partir d'una línia que uneix el Charente Marítim, el Massís Central i l'Alta Savoia en avall), sud-est de Suïssa (sud d'Engadina), sud-oest d'Àustria (sud d'Innsbruck) i Itàlia, incloent-hi la península d'Ístria i Sicília. Absent a les illes Balears, Còrsega i Sardenya.
Vola en dues generacions: la primera, entre abril i juny, i la segona, entre finals de juliol i agost; a gran altitud només n'hi ha una, al juny-juliol.
L'eruga s'alimenta de Potentilla (especialment, de Potentilla pensylvanica i Potentilla erecta), Agrimonia i Fragaria. Hiberna com a pupa.

Gènere: Carcharodus Hübner, [1819]

Carcharodus alceae  Esper, 1780                                                 Capgrós comú

El capgròs comú (Carchadorus alceae) és una papallona de la família Hesperiidae, diürna, d'uns 3 cm, que es caracteritza pel seu aspecte, amb les ales com pintades a brotxa de tons ocres i bruns i acabades en un marge irregular, com estripat, té les antenes molt obertes, el que dóna la sensació d'una papallona vella, gastada i molt poc espectacular.. Les erugues de Carchadorus alceae s'alimenten de les fulles de malva (Malva sylvestris).

Altres espècies  Hesperiinae, presents a Catalunya

Hesperia comma (Linnaeus, 1758)                                              Dard de taques blanques

Aquesta papallona es distingeix d'altres espècies semblants per la presència de punts blancs, tant en l'anvers com en el revers de les ales. Per la cara superior les ales són ataronjades, amb amplis marges foscos, de color marró, i amb punts blancs en les rodalia de l'àpex de les anteriors.

Les femelles són més fosques i no presenten les taques blanques, o són menys evidents. Els mascles llueixen una taca androconial negra en cada ala anterior.

Pel revers, els dos sexes són molt semblants, amb tons verdosos i els característics punts blancs, de forma quadrada.

Apareixen aquestes papallones a mitjans d'estiu i solen veure's sobre espais oberts, des del nivell del mar fins als 2500 metres d'alçada a les muntanyes.

Les larves s'alimenten de plantes del gènere Festuca. Són de color fosc, amb el cap bastant gran.

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

El coll de Condreu. (Parc Natural de les Guilleries Collsacabra).

Llista d'espècies citades a Catalunya

Carcharodus alceae         Capgrós comú

Carcharodus lavatherae Capgrós pàl·lid

Carcharodus flocciferus Capgrós fosc

Carcharodus baeticus Capgrós del malrubí

Spialia sertorius         Murrí de la pimpinella

Muschampia proto         Fals merlet

Pyrgus carthami        Merlet reial

Pyrgus andromedae         Merlet boreal

Pyrgus cacaliae Merlet alpí

Pyrgus malvoides        Merlet comú

Pyrgus serratulae        Merlet olivaci

Pyrgus onopordi        Merlet dels erms

Pyrgus cirsii        Merlet rogenc

Pyrgus armoricanus        Merlet ruderal

Pyrgus alveus        Merlet major

Pyrgus bellieri        Merlet bessó

Heteropterus morpheus Saltiró

Carterocephalus palaemon Caparrut d'Aran

Thymelicus lineola         Daurat de punta negra

Thymelicus sylvestris Daurat de punta taronja

Thymelicus acteon         Daurat fosc

Hesperia comma Dard de taques blanques

Ochlodes venata Dard ros

Gegenes nostrodamus Sageta negra

Gegenes pumilio Sageta petita

Borbo borbonica Sageta gran