Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Lacertidae Gray, J.I., 1825

Els rèptils inclosos en aquesta família es caracteritzen per la seva llengua  i les seves parpelles mòbils. Tenen el cos llarg i àgil, d'entre 10 i 70 centímetres de longitud, amb el cap ben diferenciat i la cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable. Les potes són fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles. El timpà és ben visible i les dents estan soldades a la vora interna de les mandíbules.

Solen regular la seva temperatura corporal amb precisió, sobretot movent-se entre llocs en sol i en ombra. Existeixen diferents estratègies d'obtenció de l'aliment en el grup, però són majoritàriament caçadors actius, principalment omnívors.

Són propis de les regions càlides i temperades del Vell Món.

Subfamília: Gallotinae Mayer & Benyr, 1994

Psammodromus algirus Linnaeus, 1758

Català: Sargantaner gros

Castellà: Lagartija colilarga

Anglès: Large Psammodromus

 

Aquesta sargantana es troba per l'àrea occidental de la península Ibèrica, estant encara per delimitar els límits orientals. És possiblement l'espècie mediterrània més abundant, i conviu sense problemes amb altres espècies de lacèrtids. Mesuren entre 70 i 75 mil·límetres, amb una cua entre dues i tres vegades més llarga que el cos, i presenten una coloració dorsal marró clara o verda oliva, amb dues línies blanques o groguenques en els laterals, estant les superiors vorejades per línies dorsals fosques. La regió dels membres posteriors llueix un tint fortament ataronjat. Sovint els mascles presenten taques blaves a la regió de l'espatlla, i en l'època de zel la gola i els costats del cap apareixen taronges. Viu en zones arbustives molt denses, freqüentment en matolls espinosos, passant la major part del temps a la caça de les seves preses a la base de les plantes, entre les fulles en descomposició. De vegades s'allunya per regular la temperatura corporal al sol, sobre una pedra.

Detall del cap d'un adult observat a l'àrea de la Crosa