Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Lacertidae Gray, J.I., 1825

Els rèptils inclosos en aquesta família es caracteritzen per la seva llengua  i les seves parpelles mòbils. Tenen el cos llarg i àgil, d'entre 10 i 70 centímetres de longitud, amb el cap ben diferenciat i la cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable. Les potes són fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles. El timpà és ben visible i les dents estan soldades a la vora interna de les mandíbules.

Solen regular la seva temperatura corporal amb precisió, sobretot movent-se entre llocs en sol i en ombra. Existeixen diferents estratègies d'obtenció de l'aliment en el grup, però són majoritàriament caçadors actius, principalment omnívors.

Són propis de les regions càlides i temperades del Vell Món.

Subfamília: Lacertinae Gray, J.E., 1825

Podarcis muralis Laurenti, 1768

Aquesta sargantana mesura fins a 10 centímetres, arribant la cua a ser gairebé dues vegades i mitjana la seva longitud corporal. Presenta el cos més aviat aplanat i de disseny extremadament variable quant a color i disposició de les taques. Així la coloració general és de tons marró-grisenc-verdosos que poden estar esquitxats de taques negres en concentracions variables, major en els mascles adults. En general es pot apreciar una línia de punts negres en el dors i una banda fosca a cada costat, llisa en les femelles i mascles joves i esquitxada de taques més fosques en els mascles adults. El color del ventre varia entre el blanc i el vermellós, amb ocasionals ocels blaus en algunes escates externes, mentre que la gola apareix tacada de negre. En moltes ocasions mostren  barres negres i blanques en els laterals de la cua.
Grimpa amb agilitat per roques i arbres. S'alimenta de insectes, aranyas i *cucs.
La cua pot desprendre's en cas de ser aferrada per un depredador, permetent així la fugida del seu amo, que la regenerarà més tard.
Al maig o juny la femella posa de 2 a 8 ous en esquerdes del sòl o entre roques. Les cries eclosionan a les 6 o 8 setmanes.
Es distribueix per gran part de l'Europa continental, limitant al nord amb el nord de França, i al sud amb el nord d'Espanya. A la zona septentrional de la seva àrea de distribució, només es troba en llocs especialment assolellats, mentre que a la zona meridional, pot aparèixer en muntanya, per sobre dels dos mil metres. Ha estat introduïda a Estats Units, on s'expandeix actualment per les terres de Kentucky i Ohio.