Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Colubridae Oppel, 1811

Aquesta àmplia família inclou aproximadament 1800 espècies, la qual cosa suposa prop del 70% de totes les espècies de serps existents.
Es caracteritzen per tenir el cap recobert de grans escates de disposició típica. Les escates dorsals i laterals del cos són de contorn més o menys romboïdal i en la part ventral presenten una sola fila d'escates eixamplades. La seva grandària oscil·la entre els 20 centímetres i els 3 metres.
Les maneres reproductives, històries naturals i els hàbitats explotats són molt diversos. Encara que en general són espècies diürnes, amb ulls ben desenvolupats de pupil·la circular. La majoria són terrestres.
Tenen una distribució cosmopolita.
Diverses espècies de colúbrids són perillosament verinosos per als humans.

Subfamília: Natricinae Bonaparte, 1838

Natrix natrix

 

Català: Serp de collaret

Castellà: Culebra de collar

Anglès: Grass snake

És la més comuna de les serps europees i la més estesa, cobrint gairebé tot el continent fins a Escandinàvia, incloent les illes Britàniques; el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia. Habita llocs humits, zones de rierols i ribes de rius, encara que es pot arribar a trobar en boscos i planes.
És una espècie aquàtiqua que neda molt bé, ondula el seu cos en la superfície amb el cap aixecat. Mesura entre un i dos metres, amb el cap ben definit, els ulls grans de pupil·la rodona, i escates dorsals carenades. La coloració és molt variable, el més habitual és marró o verd fosc, encara que pot anar del gris al negre, amb diverses marques fosques, amb la part ventral més clara; molts espècimens llueixen el característic collaret groguenc, vorejat de negre, darrere del cap. Les femelles són més grans que els mascles.
S'alimenta de petits animals de sang calenta, especialment amfibis, que sol engolir encara vius.
Després de la hibernació, la serp de collaret s'aparella entre abril i maig. Els ous són posats a principis de l'estiu normalment sobre vegetació en putrefacció per mantenir una temperatura superior als 20 graus centígrads. La posta oscil·len entre 10 i 40 ous que eclosionan en unes 10 setmanes. Les cries, que mesuren gairebé 20 centímetres en néixer, són completament independents.
Quan se sent en perill segrega una barreja de líquid podent i excrements, i fins i tot arriba a fer-se la morta.