Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Gekkonidae Oppel, 1811

Els gecònids (Gekkonidae) són una família de saurópsids (rèptils) escamosos, que inclou espècies de gecos de grandària petita a mitjà que es troben en climes temperats i tropicals de tot el món.

A Europa, les més conegudes són les salamanqueses que penetren freqüentment a les cases i estan envoltades de cert folklore; el nom popular salamanqueses es generalitza amb freqüència a tota la família animal. La designació gecos procedeix de l'anglès gecko, que és una generalització de Gekko, el gènere tipus de la família. Gekko al seu torn prové d'una paraula malaia homòfona, que és una onomatopeia que reprodueix el crit d'una espècie indonèsia.

En les Illes Canàries són coneguts amb el nom de perenquén, i a les zones d'Espanya i França de parla catalana se'ls anomena dragó.

Hemidactylus turcicus Linnaeus, 1758

Català: Dragó rosat

Castellà: Salamanquesa rosada

Anglès: Mediterranean house gecko

Es tracta d'un rèptil d'aspecte esvelt, de fins a 10 centímetres de longitud total, amb tubercles dèrmics en el dors i la cua. Els seus dits tenen uns coixinets adhesius plans, que no s'estenen fins a la punta del dit. Els dits estan rematats per ungles. Els ulls són enormes i manquen de parpelles. El musell és arrodonit, i l'obertura auditiva apareix ovalada i obliqua, amb una grandària aproximada a la meitat del diàmetre de l'ull. El color sol ser clar i translúcid almenys a la regió ventral, amb taques irregulars en el dors i bandes més o menys marcades en la cua. És molt voraç i s'alimenta gairebé exclusivament d'insectes. Té hàbits crepusculars i nocturns, encara que de vegades romanen actius durant el dia. S'estén per una estreta franja litoral entorn del Mar Mediterrani i les seves illes, tant a Europa, com en el Nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim, arribant fins a l'Índia. Ha estat introduïda en part d'Amèrica del Nord i Central.

Fotografies d'un exemplar juvenil a Can Terrer