Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família: Colubridae Oppel, 1811

Aquesta àmplia família inclou aproximadament 1800 espècies, la qual cosa suposa prop del 70% de totes les espècies de serps existents.
Es caracteritzen per tenir el cap recobert de grans escates de disposició típica. Les escates dorsals i laterals del cos són de contorn més o menys romboïdal i en la part ventral presenten una sola fila d'escates eixamplades. La seva grandària oscil·la entre els 20 centímetres i els 3 metres.
Les maneres reproductives, històries naturals i els hàbitats explotats són molt diversos. Encara que en general són espècies diürnes, amb ulls ben desenvolupats de pupil·la circular. La majoria són terrestres.
Tenen una distribució cosmopolita.
Diverses espècies de colúbrids són perillosament verinosos per als humans.

Subfamília: Colubrinae Oppel, 1811

Coronella girondica Daudin, 1803

Català: Serp llisa meridional

Castellà: Culebra lisa meridional

Anglès: Southern smooth snake

 

La serp llisa europea és de petita grandària, superant escassament el mig metre de longitud, sent les femelles una mica més grans que els mascles.
El seu cos és cilíndric, amb el coll gairebé inapreciable, amb un cap petit i ovalada, de morro prominent, on destaca una banda transversal fosca que travessa des de l'orifici nasal fins al coll per sota dels ulls. El dors pot ser platejat, gris, marró, vermellós, amb taques irregulars fosques alineades longitudinalment. Té glàndules verinoses, però no pot inocular el verí per la seva dentició.
Es troba en molts nínxols ecològics, des de boscos, pinedes, esbarzerars, limitis dels prats..., refugiant-se sota pedres o en forats.
Són ovovivípares, reproduint-se normalment cada dos anys. L'eclosió pot trigar entre 3 i 5 mesos, i el nombre de cries sol estar entre 2 i 16.
S'alimenten principalment de sargantanes, encara que també inclouen en la seva dieta tots els petits animals que pugui atrapar.

Es distribueix àmpliament per Europa, des del sud d'Anglaterra fins a Iran i el Caucas.