Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Psittacidae Illiger, 1811

 Les aus d'aquesta família tenen el bec amb una forma corbada molt característica, i amb la mandíbula superior amb mobilitat molt reduïda que es connecta amb el crani.
Posseeixen una gran capacitat cranial. Algunes espècies poden imitar la veu humana i altres sons i mostren una certa capacitat d'aprenentatge.
Viuen en zones tropicals de l'hemisferi sud, en hàbitats diversos, des de les selves tropicals fins als deserts australians. Són bones voladores i grans escaladores en branques i troncs.
Tenen una longevitat propera als 50 anys.

Gènere: Myiopsitta Bonaparte, 1854

En aquest gènere de la família Psittacidae s'inclou una única espècie: la cotorra argentina, que es diferencia de les altres espècies per construir amb branques grans nius comunals formats per un o diversos dormitoris voluminosos i independents sobre branques d'arbres alts i aïllats i que poden albergar diverses parelles.

Myiopsitta monachus (Boddaert, 1783)

Català: Cotorreta de pit gris

Castellà: Cotorra argentina

Anglès: Monk parakeet

És una au de grandària petita, amb una longitud no superior als 30 centímetres i un pes proper als 140 grams. La coloració del cap, el dors i la cua és verda, mentre que el pit, la part inferior del coll, el front i les galtes són grises. L'iris és color cafè fosc i les potes també són d'un color semblant. El bec és de to ocre. La cua és llarga i les ales punxegudes i amb la vora blava.
S'alimenta de diversos productes vegetals: llavors (card, sorgo, blat de moro, arròs...), fruits, flors..., i també de petits invertebrats, i de vegades de carronya.
Construeixen grans nius comunitaris amb plantes entreteixides, normalment sobre arbres, però també sobre estructures artificials. La niuada consta d'entre 5 i 8 ous que són incubats durant uns 26 dies.
Originària de gran part de Sud-amèrica (Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai i Uruguai), ha estat introduïda per l'home a Europa, on s'ha adaptat perfectament en països com Bèlgica, Itàlia, França, Espanya i fins i tot Anglaterra, i a Amèrica del Nord (Canadà i Estats Units), i ja és un resident habitual de parcs i jardins urbans. Tot això és prova d'una alta capacitat d'adaptació, que a més suposa un problema per a diverses espècies autòctones, amb les quals entra en competència, per això, ha estat introduïda al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores (2011), que prohibeix la seva introducció en el mitjà natural, la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'aquesta espècie.
En el cas del nostre municipi és una espècie molt rara i només existeix una única citació de l'any 2010 a Sant Dalmai.