Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Paridae Vigors, 1825

En aquesta família s'inclouen ocells de bec reduït, esmolat i gairebé cònic; amb els tarsos prims, i els dits curts. Solen tenir forma arrodonida i la seva longitud varia entre els 10 i els 22 centímetres.
No presenten dimorfisme sexual. Les postes varien entre 3 i 19 ous, segons les espècies.
Es distribueixen per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. S'alimenten de llavors i insectes. La majoria vaguen en esbarts durant l'hivern i tenen diverses vocalitzacions per comunicar-se.

Gènere: Parus Linnaeus, 1758

Aquest gènere de pàrids inclou petits ocells de contrastat plomatge i escaig curt i cònic.
Els nous criteris de classificació estan obligant als ornitòlogues a revisar en profunditat aquest gènere.

Cyanistes caeruleus (Linnaeus, 1758)

Català: Mallerenga blava

Castellà: Herrerillo común

Anglès: Blue tit

Aquest ocell té el píleu de color blau clar, amb el front i les galtes blanques, amb una ratlle ocular negra que passa pels ulls; té un collaret negre blavós i la gola negra; les parts superiors són de color verd oliva, les ales i la cua blaves -de color més intens en els mascles-, el pit i l'abdomen groc, amb una taca negra al centre d'aquest últim. Aconsegueix una longitud d'uns 12 centímetres, amb una envergadura d'ales de fins a 20.
Viu en boscos caducifolis i de coníferes, deveses, zones de matoll i marges fluvials. També en parcs i jardins.
S'alimenta de llavors, brots i fruites, i també d'insectes.
L'època de zel comença finals de l'hivern. Prepara nius en forats. La posta consta d'uns 8 o 10 ous blancs amb petits punts de color vermell clar, que són incubats durant unes dues setmanes; dues setmanes després els polls abandonen el niu, i els pares poden realitzar una segona posta.
És una espècie àmpliament distribuïda pel continent europeu, excepte a Islàndia i el Nord d'Escandinàvia, i Orient Mitjà; es coneixen diverses subespècies.

Cant de la mallerenga blava

Parus major

Català: Mallerenga carbonera

Castellà: Carbonero común

Anglès: Great tit

Ocell de fins a catorze centímetres de llarg, es reconeix ràpidament pel seu cap i el seu coll de color negre blavos, amb les galtes blanques. Les parts inferiors són groguenques amb faixa negra central, que és més ampla en els mascles. El dors és verd, la cua i les ales de color gris.
Viu en boscos mixtes, tanques i jardins. Nia en forats dels arbres, o de murs, canonades..., és també habitual en les caixes d'implantació i en jardins i horts.
S'alimenta de insectes i aranyes que rebusca principalment entre les branques dels arbres, perseguint-los de vegades en posicions inversemblants. Durant la tardor i l'hivern, supleix la falta de petits animals amb llavors i fruits.
La seva àrea de distribució cubreix pràcticament tota Europa, el nord d'Àfrica i Àsia, sent un migrador parcial.
La femella construeix un niu delicadament folrat en un buit d'un arbre i comença la posta d'un ou cada dia, però no comença a incubar-los fins al vuitè dia. Ho fa la femella i mentre és alimentada pel mascle. Unes dues setmanes després té lloc l'eclosió i els polls abandonaran el niu en unes tres setmanes. Són cebats per tots dos progenitors amb una enorme quantitat de erugues.

Cant de la mallerenga carbonera

Lophophanes cristatus

Català: Mallerenga emplomallada

Castellà: Herrerillo capuchino

Anglès: European crested tit

Es tracta d'un ocell de poc més de 10 centímetres de longitud, amb el dors de color marró i l'abdomen blanc, amb una distintiva cresta de color blanc grisenc amb ratlles negres, que estarrufa quan se sent espantat o sorprès. També llueixen de color negre la barbeta i un estret collaret.
S'alimenta d'insectes, mentre sigui possible, canviant la seva dieta durant els mesos més freds a diverses matèries vegetals.
Nien en forats dels arbres que són recoberts de molsa i llana per la femella. La posta tindrà entre 5 i 10 ous de color blanc amb petites taques vermelloses. La incubació dura unes dues setmanes i els polls romandran en el niu uns 20 dies més.
Durant la reproducció se separen per parelles per niar, però després s'uneixen en esbarts que poden ser nombroses.
Està present en gairebé tota Europa, en els boscos de coníferes, però la seva zona de reproducció no aconsegueix el Mediterrani, excepte en la península Ibèrica, on també ocupa boscos de fulla caduca.