Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Hygromiidae Risso, 1826.

Família molt extensa i àmpliament distribuïda, formada generalment per caragols de grandària petita a mitjana (5-20 mm), de forma més o menys arrodonida o aplanada. Inclou nombroses espècies de caragols amb pèls en la closca..

Xerotricha conspurcata Draparnaud, 1801

El Xerotricha conspurcata, una espècie pròpia de la regió mediterrània occidental que colonitza la major part de la península Ibèrica i que està present també a França, Itàlia, Grècia i en el Nord d'Àfrica (el Marroc, Algèria, Tunísia), així com en les Illes Canàries, en les Açores i a Madeira. En els últims temps i gràcies al transport de mercaderies i aliments sembla que s'ha establert en altres llocs de llarg a llarg del món (Nord Amèrica, Austràlia).

Viu en una gran varietat d'hàbitat, localitzant-se generalment sota les pedres o en esquerdes i s'alimenta de restes vegetals mortes, mai de plantes vives.

Cernuella virgata Da Costa, 1778


És un gasteròpode de fins a 2,5 centímetres de diàmetre i 2 d'altura, amb una petxina espiral alta amb entre 5 i 7 voltes d'hèlix. La seva coloració és variable, encara que sol ser blanca i presentar bandes espirals estretes de color marró o negre. El melic és ampli i està gairebé totalment descobert.
De vegades poden trobar-se grans concentracions descansant en suports verticals com a arbres, tiges arbustives o tanques.
És originari d'Europa central i meridional, però ha estat introduït per l'home en diferents regions del món. A Austràlia és una plaga per a l'agricultura.

Xerosecta cespitum (Helicella itala)

Gasteròpode terrestre de 5-12 x 9-25 mm, de petxina blanca, groguenca o rosada pàl·lida, normalment amb bandes de pàl·lides a marró fosques, irregularment estriades. Presenta 5.5-6,5 voltes d'espira feblement convexes, molt deprimides a la part superior, arrodonides en la inferior, amb l'última volta  descendent. Obertura normalment sense llavi intern, amb el melic molt ample i que ocupa aproximadament un terç del diàmetre de la petxina.

Xerosecta cf. reboudiana