Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

TomEva birders

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Mordellidae

Els mordélids (Mordellidae) són una família de coleòpters tenebrionoideus amb més de 1700 espècies en 100 gèneres distribuïdes per tot el món. Són fitòfags i molts s'alimenten de pol·len de plantes molt diverses.

En general, els mordélids tenen un color fosc i mesuren entre 2 i 15 mm de llarg. Es caracteritzen per tenir potes posteriors gruixudes, un cos encorbat i un abdomen allargat, en forma punteguda en les espècies més grans. El cos és més arquejat en la part de baix que en l'esquena i més prim cap enrere.

Les larves viuen en fusta en descomposició. Es troben, per exemple, en fusta vella o, com l'espècie Mordellistena, en flors o arbustos florits.

Els mordélids són molt actius i en ser agafats realitzen moviments giratoris que semblen ser tombarelles. Aquests moviments són la conseqüència d'una sèrie de salts individuals molt ràpids (cada salt dura 80 ms aprox.). Són el resultat dels esforços de l'escarabat, per tornar a posicionar-se per poder emprendre vol. Un salt individual en realitat representa un sobre gir impulsat per una de les potes del tercer parell de potes. La direcció del salt depèn de si el mordélid fa servir la pota dreta o esquerra. L'energia dels salts varia perquè es deu a musculació directa. Per tant resulten en longituds i altituds de salt diferents amb freqüències de rotació de fins a 48 rps (Mordellochroa abdominalis) entorn del centre de gravetat de l'eix longitudinal del cos. Un gir addicional entorn de l'eix transversal (freqüència inferior) resulta en salts amb forma de caragol. El pigidi manca de significat quant al salt. Salts de menys potència, però efectuats amb una tècnica similar es poden observar en coleòpters de la família dels Melandryidae (=Serropalpidae) (Orchesia) i en la família dels Scraptiidae (Anaspis), la qual cosa permet suposar que aquesta habilitat locomotora tingui origen en una filogènesi més general no atribuïble únicament als mordélids.

Mediimorda sp.

Mordella aculeata