Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Meloidae Ganglbauer, 1907

Els escarabats d'aquesta família són coneguts per produir 'cantaridina' una substància tòxica que produeix erupcions per contacte en la pell i que és un poderós verí per via oral. En moltes ocasions anuncien la seva toxicitat lluint colors aposemàtics molt contrastats.
Els adults s'alimenten de flors i fulles, mentre que les larves són insectívores, amb preferència per certes abelles.
Es coneixen unes 7500 espècies de distribució mundial.

Subfamília Meloinae Ganglbauer, 1907

Gènere: Mylabris (Fabricius, 1775)

Mylabris (My.) quadripunctata (Linnaeus, 1767)

Els exemplars adults d'aquests escarabats freqüenten els prats amb flors i les vores dels camins assolellats del nostre municipi, entre meitat de juny i finals d'octubre.

Mesuren prop d'1,5 centímetres. Els èlitres són de color vermell amb 4 punts negres cadascun, de grandària i forma variables, i una banda terminal també negra. El cos és negre brillant.

La seva coloració adverteix als possibles depredadors, de la seva toxicitat.

Els adults s'alimenten de pol·len, i també de fulles i brots tendres.

Les femelles dipositen els ous en terra, en les proximitats d'una ooteca d'ortòpter. Una vegada desclosa, la larva penetra en l'ooteca i es nodreix dels ous i les larves. La resta de les etapes del desenvolupament les passen immòbils al sol.

Gènere: Meloe (Linnaeus, 1758)

Meloe (E.) rugosus (Marsham, 1802)

Les femelles d'aquest escarabat poden superar els tres centímetres de longitud, mentre que els mascles no solen arribar a un centímetre. Manquen d'ales posteriors i, en conseqüència, els èlitres queden reduïts a petits vestigis.
Les femelles posen un elevat nombre d'ous (entre dos mil i quatre mil) en el sòl, però les seves possibilitats de desenvolupament són molt escasses, ja que les larves han de grimpar a una flor i agafar-se sobre la pell d'una abella, i ser portades al rusc, on s'alimentaran primer de larves, i després de la mel i del nèctar acumulat. Després de diverses mudes, comença la fase pupal, i en emergir l'adult abandona el niu.
Quan són molestats desprenen una substància oliosa que repel·leix als predadors.