Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Lucanidae Latreille, 1804

Els lucànids (Lucanidae) són una família de coleòpters polífags de grandària mitjana a gran (10-90 mm), amb unes 930 espècies descrites. Alguns són coneguts amb el nom vulgar de cérvols volants, pel gran desenvolupament de les mandíbules dels mascles.
Viuen preferentment en boscos formats per arbres de fulla ampla i s'alimenten de saba, gemmes o fulles dels arbres. Les femelles dipositen els ous en troncs vells, soques, etc., on es desenvolupen les larves. Algunes espècies, com Lucanus cervus triguen cinc o més anys a aconseguir l'estat adult.
Els lucànids són molt benvolguts pels col·leccionistes, i existeix un comerç internacional, no sempre legal, amb algunes espècies especialment grans o vistoses. En la península Ibèrica figuren en el llibre vermell d'espècies a protegir.

Subfamília Lucaninae Latreille, 1804

Gènere: Dorcus

Dorcus parallelopipedus

Són els únics escarabeoideus del nostre municipi que tenen les mandíbules projectades cop endevant. Les antenes són colzades i amb una maça pectinada de quatre artells.

Aquest escarabat de fins a tres centímetres de longitud és una versió reduïda del cérvol volant, disposant tots dos sexes d'un poderós cap amb fortes mandíbules.

Les larves devoren matèria vegetal, durant els tres anys que dura el seu desenvolupament, especialment de roures (Quercus), oms (Ulmus), til·lers (Tilia) i faig (Fagus), tant en els troncs com en les branques o en les arrels.

Els adults llepen la saba dels arbres sobre els quals viuen. Tenen costums diürns i crepusculars. Solen veure's entre maig i agost.

És una espècie en reculada per la destrucció progressiva del seu hàbitat.