Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Familia Dryophthoridae Schoenherr, 1825

Gènere: Rhynchophorus

Rhynchophorus ferrugineus Olivier, 1790

Pot mesurar fins a 5 centímetres de grandària, la qual cosa juntament amb el seu color vermellós ho fan inconfusible.

Les femelles perforen les palmeres amb el seu bec, per alimentar-se, i aprofiten l'orifici per inserir un ou, normalment en les tiges terminals o en el teixit tou de la base de la fulla. Cada femella pot arribar a posar fins a 500 ous al llarg de la seva curta vida com a adult.

Dels nous neixen larves de color groguenc i amb el cap marró, que llueixen unes mandíbules horitzontals molt poderoses. S'alimenten voraçment a l'interior de la palmera i en poques setmanes aconsegueixen l'estadi final (prop de 5 centímetres).

Pupan en un capoll generat amb fibres de la mateixa palmera, i els adults emergiran en amb prou feines una setmana, si les condicions ambientals són les favorables.

En bones condicions, poden tenir tres generacions anuals.

Les espècies més habitualment colonitzades són la palmera datilera (Phoenix dactylifera), la palmera canària (Phoenix canariensis), el cocoter (Cocos *nucifera) i la palmera de Guinea (Elais guineensis).

És originari d'Àsia tropical, però s'ha estès a nombrosos països d'Àfrica i Europa, a causa del transport de palmeres realitzat per l'home. La primera cita europea es va produir en 1994 en Almuñécar. En el 2005 es va detectar en el palmerar d'Elx, el palmerar més gran d'Europa, i Patrimoni Cultural de la Humanitat declarat per la UNESCO.