Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Cetoniidae

Subfamília Cetoniinae   Leach, 1815

Aquests escarats són de grandària mitjana o gran, amb el cos aplanat dorsalment i amb una forma més o menys pentagonal. En el cap és freqüent la presència de protuberàncies o petites banyes que en algunes espècies diferencien els sexes.
La coloració en general és cridanera, i n'hi ha verds, grocs, ataronjats, vermellosos i negres, o en combinacions irregulars d'aquests colors, i poden ser molt brillants o opacs.

Gènere: Oxythyrea Mulsant, 1842

Els membres d'aquest gènere mesuren una mica més d'un centímetre de grandària i són generalment de color negre amb punts o línies blanques en el tòrax, els èlitres i l'abdomen. El disseny de punts és distintiu de les espècies.
Els adults són actius durant el dia i són fàcils d'observar sobre les flors, de les quals s'alimenten.

Oxythyrea funesta Poda, 1761

La brunidora (Oxythyrea funesta) és un típic coleòpter polifag de la família cetònids dins de la superfamília dels escarabèids, és a dir un escarabat de cos arrodonit amb les antenes acabades en forma de pinta que pot obrir a voluntat. És un insecte fitòfag, mesura 1 cm, i es de color negre amb reflexos de coure o violacis, puntets blancs irregulars al dors i un recobriment de pèls llargs i clars. El nom popular de brunidora prové del soroll que fa en volar, com si fos una abella, mentre que el científic funesta pel seu to fosc. Durant la primavera i començaments d'estiu, la brunidora és molt freqüent damunt les flors grans, com les de les rosàcies i cistàcies, alimentant-se de pol·len i nèctar i dels propis òrgans florals. El seu comportament malmet les flors per on passa. Les larves de alimenten d'arrels .

 

Génere: Tropinota Mulsant, 1842

Tropinota hirta Poda, 1761

Aquest coleòpter presenta una coloració fosca, normalment negra o marró, i està recobert per una densa pilositat clara (menys abundant que en el seu congènere Tropinota squalida). El pronot manca de taques, mentre que els èlitres mostren punts blancs que sovint formen curtes línies transversals.

Aconsegueixen el centímetre i mitjà de grandària, encara que poden quedar-se solament amb uns 8 mil·límetres.

Els adults s'alimenten de pol·len i òrgans florals de molt diverses plantes, mentre que les larves es nodreixen de fems i vegetals en descomposició.

Es distribueixen per gran part d'Europa meridional i central.

Protaetia (Netocia) morio (Fabricius, 1781)

És est un escarabat de color negre mat, amb punts clars que en la part posterior dels èlitres poden formar línies irregulars. Presenta crestes ressaltades sobre els èlitres i un escudet triangular relativament gran.
Supera el centímetre de grandària i té un aspecte robust i poderós. El cap sembla petit en comparació de l'enorme pronot, i té les antenes curtes i pectinades.
S'alimenta dels òrgans florals de diverses plantes, amb preferència pels cards i les centàurees. La larva s'alimenta d'arrels i fusta en descomposició.
És comú en totes les regions circummediterrànies.

Subfamília Valginae

Valgus hemipterus