Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Carabidae  Latreille, 1804

Els caràbids (Carabidae) són una de les grans família de coleòpters, amb un nombre d'espècies que oscil·la entre 30.000 i 37.000 (depenent de l'amplitud donada a la família) a tot el món (2.500 a Europa, 2.200 a Amèrica del Nord). Es tracta de la família de adèfags més àmplia i representativa. Són típicament habitants del sòl, ja que són dolents voladors.
La seva grandària varia des de 2 a 60 mm. Moltes espècies són negres o marrons, encara que són freqüents les coloracions amb lluentor metàl·lica (verda, daurat, rogenca, bronze). Les antenes són en general filiformes, les mandíbules són poderoses i les potes són fortes i corredores. Els èlitres solen tenir costelles, estries, cadenetes o punts, alineats longitudinalment; acostumen a estar imbricats i les ales membranoses escurçades, per la qual cosa moltes espècies no volen.

Subfamília Pterostichinae

Gènere: Amara Bonelli, 1810

Amara sp.

Subfamília Harpalinae Bonelli, 1810

Gènere: Dixus Billberg, 1820

dixus sp.

 Gènere: Acinopus Dejean, 1821

 Subgènere: Acinopus Dejean, 1821

Acinopus picipes Olivier, 1795

Aquest petit escarabat de color negre i reflexos metàl·lics, pot aconseguir els 17 mil·límetres de talla, encara que normalment no supera els 10. Presenta un cap molt fornid, amb fortes mandíbules.

Per distingir-ho científicament d'altres membres del gènere, cal recórrer a l'estudi dels òrgans copuladors dels mascles.

Té una àmplia distribució per gran part d'Euràsia i nord d'Àfrica. Apareix en tota la península Ibèrica i a Balears.

Ophonus (Ophonus) ardosiacus (Lutshnik, 1922)

Subfamília Carabinae Latreille, 1802

nere: Carabus Linnaeus, 1758

Subgènere: Megodontus Solier, 1848

Carabus (Megodontus) violaceus ibericus (Jeanne, 1976)

Aquest coleòpter aconsegueix els tres centímetres de longitud. És de color negre amb lluentors metàl·liques liloses. Els èlitres estan fusionats entre si pel que no pot desplegar les ales per volar.

S'alimenta en grans quantitats de petits invertebrats, principalment caragols i petits insectes, col·laborant així amb els agricultors i jardiners. La seva activitat és en general nocturna, romanent durant el dia en caus, sota pedra o entre la fullaraca.

Les larves són també carnívores i triguen uns 10 mesos a madurar; després pupan en el sòl i a la tardor emergeixen els adults, que no entraran en activitat fins a la primavera següent.

Subfamília Platyninae

 Gènere: Anchomenus Bonelli, 1810
 Subgènere: Anchomenus Bonelli, 1810

Anchomenus (Anchomenus) dorsalis (Pontoppidan, 1763)