Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Familia Buprestidae  Leach, 1815

La família dels Buprestidae inclou gairebé 13.000 espècies. Són fitòfags, tant en estat adult com larvari i en alguns casos poden ser plagues per a l'agricultura. Moltes espècies estan brillantment acolorides sent veritables joies per als col·leccionistes, al que al·ludeix el seu nom anglès (jewel beetles).
Els buprèstids són àgils, bons voladors i eminentment diürns, volant a ple sol i quan la temperatura és alta, sent actius en les hores centrals del dia. Són tots fitòfags, alimentant-se sobretot d'escorça tendra, fulles o pol·len en les flors. En cas de perill repleguen antenes i potes i es deixen caure al sòl on romanen immòbils i passen inadvertits.
Els ulls són grans, i manquen d'ocells; les antenes són serrades, d'onze artells; la base del pronot no presenta angles perllongats i s'encaixa perfectament amb els èlitres; l'apòfisi del prostern està més o menys encaixada en una cavitat del mesostern, mecanisme destinat a la fixació del protòrax; els èlitres cobreixen tot l'abdomen i les ales; els tarsos són pentàmeres, és a dir, tenen cinc artells en totes les potes; l'abdomen té els primers segments visibles fusionats.
Les femelles dipositen els ous en les esquerdes de l'escorça, les tiges de plantes baixes, en el coll de les arrels o sobre les fulles; algunes espècies fan la posada en el sòl; en la majoria d'ocasions trien arbres o vegetació morta, malalta o afeblida per l'atac d'altres insectes, incendis, etc., amb el que contribueixen al sanejament dels boscos. No obstant això, algunes espècies ataquen plantes sanes i produeixen greus destrosses en els cultius.

Subfamília Buprestinae  Leach, 1815

Gènere: Anthaxia

Anthaxia hungarica (Scopoli, 1772)

Els adults d'aquests escarabats presenta una coloració impressionant, sobre un fons blau verdós iridescent, destaquen dues franges longitudinals vermelles, també iridescents als costats del tòrax, i el vermell de l'abdomen, que sol veure's pels costats dels èlitres. El cap és ample, però curt, i està embotit en el pronot. Els ulls són grans i les antenes curtes. Poden mesurar fins a un centímetre i mitjà de longitud.
Mentre que els adults s'alimenten de les flors, les larves es desenvolupen durant dos o tres anys alimentant-se de fusta sobre arbres del gènere Quercus, especialment en els roures. Excaven galeries just per sota de l'escorça, deixant uns senyals característics.
Apareixen en totes les regions temperades del Vell Món, associats als arbres que serveixen d'aliment a les larves.