Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Aràcnids Opilions

Aquest ordre de aràcnids inclouen en l'actualitat més de 3500 espècies, que es caracteritzen per tenir l'abdomen assegut pel que fa al cefalotòrax, sense la clàssica estrangulació que presenten les aranyes entre el prosoma i el opistoma. Aquest està format per deu segments i no presenta fileres ni glàndules verinoses.
El prosoma, constituït per una sola peça, en alguns casos presenta dos terguits posteriors lliures o està reunit als segments abdominals formant una closca que recobreix gairebé tot el cos.
En moltes espècies, les potes són extraordinàriament llargues, arribant a superar en 30 o 40 vegades la longitud del cos.
Són incapaços de fabricar seda, per la qual cosa dipositen els ous en llocs humits amb l'ajuda, gairebé sempre, d'un llarg oviducte.
Respiren per tràquees tubuloses. El sistema circulatori és simple, no realitzen digestió externa i el sistema nerviós està concentrat en el prosoma.
La majoria viu sota pedres en paratges humits, inclosos les habitacions humanes; són carnívors i, en general, d'hàbits nocturns.

Família Phalangiidae

Phalangium opilio Linnaeus, 1761

Té unes primes potes de fins a 5 centímetres de longitud, que sostenen un cos petit, d'uns 7 o 8 mil·límetres de grandària, on el cefalotòrax i l'abdomen són gairebé indistingibles. Pot perdre algunes de les seves potes sense que això li produeixi seriosos problemes, ja que és capaç de regenerar-les en la muda següent. Tenen dos ulls en el més alt de la regió frontal. Manquen de verí i tampoc són capaços de fabricar seda.

Els mascles són més petits que les femelles, i els seus pedipalps són allargats i semblats a les potes locomotores.

El patró del dors varia entre gris clar i marró, mentre que la cara inferior és en general de color blanquinós.

Solen veure's a l'estiu i tardor sobre prats i arbustos, i també sobre les parets dels habitatges on s'alimenten de restes orgàniques.

Després del apariament, la femella sol devorar al mascle. Després dipositarà els ous en soques d'arbres en descomposició.

Habita a Amèrica del Nord, Europa i zones temperades d'Àsia, en diversos hàbitats.

Metaphalangium sp.