Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Familia Linyphiidae  Blackwall, 1859

Els linífids (Linyphiidae) són una família d'aranyes araneomorfas, que formen part de la superfamília dels araneoideus (Araneoidea), juntament amb tretze famílies més entre les quals destaquen, pel seu nombre d'espècies: Araneidae, Theridiidae i Tetragnathidae.

Els línifids són la família més extensa en nombre de gèneres, amb 587 (a 31 de desembre de 2011) i la segona en nombre d'espècies després dels saltícids. Són dades que poden canviar molt ràpidament, ja que apareixen noves espècies, sigui perquè s'han descobert nous exemplars, sigui perquè s'han descrit exemplars emmagatzemats en les diverses col·leccions que encara estan per ser estudiades. Probablement la complexitat i diversitat d'aquesta família faci que en els anys vinents es produeixin canvis en la seva taxonomia.

Construeixen unes característiques teranyines en forma de manta o de fulla. En el Regne Unit també les denomina aranyes dels diners (money spiders), ja que existeix la superstició que si veus a aquestes aranyes  a prop, és que ha arribat moment d'aconseguir roba nova, la qual cosa significa bona sort en els negocis.

Els gèneres més comuns són Neriene, Lepthyphantes, Erigone, Eperigone, Bathyphantes, Troglohyphantes, i el gènere monotípico Tennesseellum. Són de les aranyes més abundants a les regions temperades, i també són abundants en el tròpic.

Neriene radiata (Walckenaer, 1842)

Aquesta aranya és una espècie bastant comuna en tot l'hemisferi nord. Construeix la seva teranyina preferentment en zones ombrívoles i protegides, entre arbustos a poca alçada del sòl.

Els adults de tots dos sexes mesuren uns 6 mil·límetres de grandària. Els mascles tenen l'abdomen més allargat i estret, i els pedipalps més grans i de color negre.

És bastant freqüent que mascle i femella comparteixin la mateixa tela sense que hi hagi entre ells cap conflicte.

La tela sol tenir forma de cúpula, que és barreja amb altres teranyines adjacents, i el fil amb el qual està fabricada és tan fi, que resulta pràcticament invisible.

Mascle

Mascle

Femella

Femella